Notícia de premsa
Data:
07/01/2012, Font: (La Vanguardia)
La privatització de la xarxa d'abastament d'aigua de la regió de Barcelona està cada vegada més a prop. La Generalitat espera aconseguir aproximadament, uns 600 milions d'euros en el concurs per adjudicar l'explotació de la xarxa regional de subministrament, en mans de l'empresa pública regional Aigües Ter-Llobregat (ATLL). Aigües Ter-Llobregat (ATLL) gestiona l'aigua dels embassaments i les potabilitzadores, i ven aquests cabals als ajuntaments i companyies de subministrament.
La Generalitat privatitzarà la gestió d'Aigües Ter-Llobregat per poder frenar la seva sagnia de deutes que ronda al voltant d'uns 700 milions. El pla ja està molt madur i en un termini molt curt, el concurs públic podria tenir la llum verda del Govern. La privatització afectarà les plantes potabilitzadores d'Abrera (Llobregat) i de Cardedeu (del Ter), a la dessalinitzadora del Prat i als seus xarxes de connexions. La concessió es preveu per 50 anys, i l'empresa adjudicatària haurà de fer el pagament dels 600 milions (en compensació per adquirir el servei) en un sol pagament. Fora queda la potabilitzadora de Sant Joan Despí (Llobregat), d'Aigües de Barcelona.
Però les empreses candidates a prendre el servei hauran de realitzar molts comptes per poder saber si l'operació és viable, ja que a més de proporcionar els 600 milions a l'erari públic, també hauran de programar com poder pagar el deute d'ATLL i, al seu torn, aconseguir beneficis per recuperar la inversió. Els experts avaluen que per quadrar aquests comptes, el preu de la venda de l'aigua d'ATLL als ajuntaments s'hauria d'incrementar en un 150% o un 200%, i, a més, els increments haurien de fer amb caràcter immediat. "Tal com es troben els mercats financers, ningú anava a posar aquests diners sobre la taula si la pujada de l'aigua, necessària per recuperar la inversió, es demora", van dir les mateixes fonts.
L'impacte sobre la tarifa final del subministrament seria molt gran.
El rebut augmentaria un 50% o un 60% a Granollers i entre un 40% i un 50% al Prat de Llobregat (tot depenent de les zones geogràfiques i dels conceptes que s'incloguin: clavegueram, cànon, tractament d'escombraries...). Aquestes pujades tan desiguals podrien ser molt mal rebudes i causar una altra guerra de l'aigua, conflicte impulsat per les organitzacions veïnals contra les pujades del rebut derivats de la introducció del cànon de l'aigua en els anys noranta.
La privatització té a més, serioses resistències en sectors del PSC i altres àmbits socials. Molts d'ells accepten la privatització com un mal menor inevitable: com una urgència, atesa la precarietat econòmica de l'Administració catalana, però no veuen de bon grat que els diners que obtingui la Generalitat no vagi al cicle de la gestió de l'aigua. La idea que s'obre pas en la Generalitat és que aquests recursos no anirien de manera directa a saldar el deute de l'aigua, sinó que aniria a altres finalitats. Aquest fet, més el poc relleu polític que van donar el tripartit i l'ICV a aquest problema financer, ha anat eixamplant la bola de neu del deute, tant d'Aigües Ter-Llobregat com de l'Agència Catalana de l'Aigua, fins a uns límits més que perillosos.
L'endeutament d'Aigües Ter-Llobregat (ATLL) és el resultat d'haver fet grans inversions (interconnexió d'aigües de Llobregat i del Ter, ampliació de la potabilitzadora Abrera, una part de dessalinitzadora del Prat) sense l'ajuda tarifària o de pressupostos de la Generalitat. Francesc Baltasar, ex conseller de Medi Ambient, es va negar en el seu moment a augmentar la tarifa un 14,5%, tot i que ja l'havia aprovat el seu consell d'administració i malgrat l'opinió favorable dels experts. |
|
|
Central