 El ritme que té de producció d'aigua la dessalinitzadora del Prat localitzada a Barcelona, no creixerà fins que els embassaments de les conques internes de Catalunya estiguin per sota del 70 per cent, en comptes del 80 per cent previst en l'actual protocol d'actuació, a causa de la mala situació econòmica i als canvis en el consum.
Segons aquest protocol, quan el nivell mitjà de l'aigua que s'acumula en els embassaments de les conques internes catalanes baixés del 80 per cent-una cosa que s'ha efectuat en aquests últims dies en haver-se trobat ara en el 78,13 per cent-la dessalinitzadora del Prat de Llobregat (amb una capacitat de 60 hm ³) havia d'anar augmentant el funcionament dels seus deu unitats productives.
No obstant això, segons fonts de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) han comunicat a Efe que aquest barem s'ha hagut de revisar a causa de la conjuntura econòmica "que no possibilita treballar amb tanta comoditat com la que perseguia l'anterior protocol".
D'altra banda, comuniquen les mateixes fonts, els nous hàbits de consum, amb una major capacitat d'estalvi per part dels consumidors, sobretot a l'àrea metropolitana de Barcelona, han permès assolir un ritme en el descens de les reserves menor del que abans es verificava.
Des que es va posar en funcionament, el juliol del 2009, aquesta dessalinitzadora pertanyent a Aigües Ter Llobregat-i la principal obra propulsada per l'executiu anterior per assegurar el subministrament d'aigua a l'àrea de Barcelona- ha treballat a un ritme reduït, sobretot dirigit a mantenir els circuits de la instal·lació en condicions apropiades.
Les reserves d'aigua que es van acumular en els embassaments catalans en el transcurs dels últims exercicis, que han estat majorment plujosos, han evitat que aquesta gran infraestructura-que es va començar a construir al mig de la greu sequera que va obligar a importar aigua a Barcelona en vaixell-hagués de funcionar a major rendiment.
D'aquesta manera s'ha evitat també el pagar uns costos de producció d'aigua de 0,60 euros per metre cúbic, expliquen des del ACA.
Sobre l'actual estat dels principals embassaments de les conques internes predomina el de Susqueda, que es troba al 94,63 per cent de la seva capacitat (220 hm ³ emmagatzemats), el 60,28 per cent en el de Sau (99,62 hm ³ ), el 72,6 per cent en la Baells (79,47 hm ³) o el 85,47 per cent de la Llosa del Cavall.
Mentre que el nivell dels embassaments de les conques internes es troba encara en un acceptable 78,13 per cinyell de la seva capacitat total (542,6 hectòmetres cúbics emmagatzemats) enfront dels 80,29 per cent de l'any anterior en aquestes mateixes dates, la situació als pantans catalans de l'Ebre és bastant pitjor.
La reserva general dels embassaments de l'Ebre, l'altra conca que afecta el territori català, acumula 3102 hm ³, un 41,3 per cent de la seva capacitat global (aquest percentatge fa un any era del 60,7 per cent) i un 0, 9 menys que fa una setmana.
Encara que el de Riba-roja estigui a un fastuós 96 per cent dels seus 210 hm ³, la resta dels principals embassaments de l'Ebre catalans o limítrofs presenten dades molt menys favorables: Mequinensa (674 hm ³ i 44 per cent de la seva capacitat), Rialb (195 hm ³ i 48 per cent), Oliana (42 hm ³ i 44 per cent), Canelles (257 hm ³ i 38 per cent) o Tremp (101 hm ³ i 49 per cent).
De la mateixa manera, els cabals de l'Ebre al seu pas per Tortosa i Ascó han baixat uns 30 metres cúbics per segon en comparació al 10 d'octubre del 2010, de 140-173 m³ / si de 103-130 m³ / s, respectivament.
També el Segre seu afluent principal a la zona, registra nivells per sota dels registrats ara fa un any, com els 22,7 m³ / s a Seròs (enfront dels 25,30 del 10 d'octubre de 2010). |
Central