Un dels llegats de la sequera a Catalunya el 2008 va ser el canvi d'hbits que van fer en el seu dia a dia els ciutadans. Vam aprendre a estalviar aigua i, encara avui, ens estem beneficiant collectivament d'aix. Ho diu el director d'Abastiments de l'Agncia Catalana de l'Aigua (ACA) Jos Miguel Diguez, l'home que vetlla perqu tots els catalans obtinguin aigua potable en bones condicions quan obren l'aixeta de la seva llar. Si no sorgeixen contratemps, aquest any, el subministrament est garantit per als prxims 365 dies. I alguns ms , assegura.
Les precipitacions que durant l'hivern han caigut (especialment generoses des del comenament del 2010) han perms que els embassaments del Pirineu de Lleida, avui en dia registrin els millors nivells dels ltims cinc anys, segons la Confederaci Hidrogrfica de l'Ebre, que ha tingut d'obrir les comportes d'alguns pantans des que va comenar el desgla.
Des de fa ms d'una setmana, els rius que descendeixen del Pirineu han augmentat considerablement el seu cabal. Alguns, com el Llobregat, indica el tcnic de l'ACA que dupliquen l'ordinari. Si en aquestes dates que s habitual s que el riu aboqui uns 6 metres cbics d'aigua per segon a l'embassament de la Baells (Bergued), actualment est aportant entre uns 12 i 14 metres cbics per segon i fins i tot dies enrere, va arribar a tenir una punta de 30 metres cbics , afegeix.
Com a mesura de prevenci, el mateix que passa en el sistema de l'Ebre, l'ACA ha manat que puntualment s'obrin els sobreeixidors d'aquesta presa, de manera que el pant mantingui sempre cert volum de resguard, s a dir, que hi hagi buit suficient per recollir l'aigua d'una eventual crescuda sobtada. Per ara, assenyala Diguez, el desgla s'est desenvolupant sense grans riuades, de manera molt gradual, cosa que facilita l'emmagatzematge.
El 8 de mar desprs de la gran nevada, la previsi s que les conques internes catalanes (els rius que desemboquen directament a la Mediterrnia, llevat del Ebre) a mesura que avanci el desgla segueixin creixent les seves reserves d'aigua. Els mapes meteorolgics indiquen, a ms, que la primavera podria ser tamb bastant plujosa, el que incrementar encara ms la disponibilitat de subministrament d'aigua.
La situaci en qu es troba la conca del riu Muga s, ara per ara, la major preocupaci de l'ACA, ja que que es proveeixen una bona part de les poblacions de l'Alt Empord. Des de maig del 2009, en aquesta zona no ha plogut de forma important i l'embassament de Boadella, on es recull l'aigua del riu, est a poc ms del 35% de la seva capacitat, un registre realment molt baix, adverteix Diguez.
La Generalitat de seguir aix, podria plantejar restringir, a partir del mes de maig, alguns regadius agrcoles a la zona per assegurar a l'estiu el subministrament, quan poblacions com Roses o Figueres es trobaran en ple apogeu turstic. Caldr estudiar aquesta alternativa, sempre que segueixi sense ploure, diu el tcnic. Molt diferent s la situaci al Ter i en alguns rius de Tarragona, que s'han afavorit dels repetits fronts de pluges, molts procedents de Llevant, que aquest any han afectat a Catalunya.
Al Pirineu el 60% de la neu que s'acumula aquests dies s'haur convertit en aigua en acabar el desgla. La resta es filtrar al subsl o s'evaporar. s l'estimaci dels experts en hidrologia, que calculen que ara les capaleres dels afluents catalans de l'Ebre emmagatzemen neu equivalent a 594 hectmetres cbics d'aigua. s un volum ms que suficient per omplir gaireb sis vegades l'embassament de Boliviana, a la conca del Segre, que rega 100.000 hectrees de cultius de Lleida. Tamb es podria omplir sis vegades el pant de La.
|
Central